I ja duen sa bandera (sa nova junta)

No és en Sisco, és en Florenci

Qui pot ser sa Capellana segons en Bep Padet

Es llibre vermell den Bep Padet, Protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella xerra de sa figura de sa capellana d’una manera breu. En el capítol I es fa una descripció de qui forma la junta de caixers i es descriu les condicions que han de complir cada membre d’aquesta junta. Pel que fa a sa capellana en Bep Padet ho escriu així:

(…) Una vegada desaparescuda la dita Comunitat (1) – cap allà l’any 1952-, s’establí, com a condició primordial, que fos natural de Ciutadella o, si més no, que tengués la seva residència en aquesta població. (…)

Llavors explica breument quines són les seves funcions, que tots vosaltres segur que coneixeu i capítols més endavant fa una descripció de la indumentària que han de portar cavall i caixer.

As caixer Senyor del nou bienni que ha estat elegit per la Junta de caixers Senyors, li correspon nomenar a excepció des Caixer Capellà les persones que han de formar la Junta de Caixers. Correspon a sa Batlessa demanar as Rector de la Catedral qui serà el sacerdot que ha de fer de capellana. I és aquest qui nomena oficialment a sa Capellana d’acord amb els protocols.

Aquests dies per sa premsa hem vist que ara no es xerra de haver nascut o de residir sinó d’una vinculació… sa festa evoluciona! Actualitzat: As final però es candidat ha estat elegit d’acord amb els protocols den Bep Padet

(1) Comunitat de Beneficiats de la Parròquia del Roser de la Catedral

Ja tenim tots es noms, demà es confirmarà

T’he vist: Sa Vetlla des Be 09 II

Es germans Martí enmig de sa meva dona. En Bosco ha estat capellana i es seu germà ha estat criat.

Una altra entrevista as caixer senyor 10-11

Unes altres festes per recordar: Es dissabte de Sant Joan matí

No… no hi vaig anar a veure ballar es sol… deixe-m’ho pels “altres”. De julivert, no m’en fa falta i de gins amb llimonada en dejuni tampoc. Aquest matí és un matí de recados, un matí de comprobacions un matí de reposicions… tot ha d’estar a punt per aquests dos llargs i intensos dies festius. Quan ho tens tot a punt… treus sa cocarossa… agafes una cervesseta i veus anar i venir sa gent, una cosa simple però ressultona. Es vaivé de sa gent i sa renou s’incrementa exponencialment quant t’acostes a les 14h… ara és hora de llevar sa cadira, pendre posicions i esperar es moment. Des des meu terrat privilegiat ho veus tot en perspectiva, però d’una manera totalment integrada a sa festa… hi ets però no hi ets!

Sa gernació des dissabte dematí supera àmpliament sa des dia des be. Hi ha sa policia però només informa a ses persones menys “capaces” d’estar dins des barullo. L’any passat sa policia va estar més activa i va fer com una mena de tap que puc afirmar que va mig funcionar. S’encaix de sa gent era màxim fins as punt que vàries al·lotes van haver de ser evacuades via aèria! Què no ho véieu al·lotes? S’ensumava una sortida complicada de sa somera i així va ser. Es santjoanisme des ciutadellencs juntament amb es carreró estret i la manca d’actuació municipal van ser es culpables de sa sortida patètica des fabioler. De tanta gent que hi havia es fabioler no podia pujar dalt sa somera… és normal? Ses llibertats individuals no poden estar per sobre de s’interès comú… s’interès de que sa somera sorti així com cal de cas caixer senyor sense llenegades ni estropades, si no és així podem donar per acabada sa festa. És cert que hi han actes que s’autoregulen autòmaticament i no cal cap actuació (municipal), per exemple quan van a deixar es caixer senyor… no hi ha problemes, més aviat… es cavallers s’estimen més un carreró estret perquè així trobaran menys gent. Però hi han altres actes com els primers tocs de fabiol que sa cosa va de malament en pitjor i… ningú diu res ni fa res… s’espera que hi hagi aquesta autoregulació i això en els darrers anys no hi ha estat, més aviat ha degenerat.

Ets amics de Sant Joan en es fons van sortir per això… es van crear per transmetre una mica de seny a sa gent. De fet ja conec a molta gent que passa d’anar as primet toc des 23 i es motius són suficientment clars. Ja és hora d’actuar! Això de voluntaris per aquests casos no crec que sigui sa solució, més aviat ho empitjora: es voluntaris no hi caben entre sa resta de gent que també hi vol ser ( afegim més llenya as foc). Les solucions en carrerons estrets només passen per tancar es carrer en una hora prudent, limitant es número de persones, no hi ha més solució.

Carta oberta des Caixer Senyor 08-09

Es Misto den David Marquès

T’he vist: Sa vetlla des Be 09

Avui estrenam una nova secció on es protagonistes sou voltros. Són instantànees de sanjoaners que he anat replegant aquestes festes, no sols de cavalls viuen sa gent!

Aquí veis un grup d’amics just as costat de sa cotxeria des Be, Quina bulla!

S’anècdota de sa bandera

Unes altres festes per recordar: Es festers 09

Lo millor d’aquest dia és s’ambient d’alegria que es respira as carrer. Aquest ambient és calentat amb fogueres i cançons. Cada any, precisament, ses cançons des Fru-Frus són ses més esperades . A part de ses típiques cançons menorquines, es Fru-Frus canten una cançó picant per fer una mica de conya, que per ses fests sempre va bé!

Un amic meu, que no l’he sentit cantar mai… es va atrevir a cantar un parell de cançons… potser que fos degut as gin amb llimonada aromatitzat amb fulles de menta.

Sa bulla que es fa as costat de sa foguera també mereix menció espcial. Es vaivé de sa flama durant sa seva combustió deixa encantats a sa gent en una de les nits més curtes de l’any. Aquest fet ancestral és un motiu més que suficient perquè sa gent passetgi de foguera a foguera.

Es cerca una asta

Segons publica es diari Menorca, una asta de ses que s’empren per córrer s’ensortilla ha desaparegut, és a dir, qualcú l’ha “mangada”, un objecte com aquest és díficil de perdre. Bon disguts deuen tenir ets grup de ses astes que s’encarreguen de traginar es material de s’ajuntament cap as Pla.

Des de s’Ajuntament s’ha obert una investigació per esbrinar lo que ha passat, si sabeu alguna cosa d’aquest tema, no dubteu en posar-vos en contacte amb s’Ajuntament.

Primera entrevista amb es caixer Senyor 10-11

Unes altres festes per recordar: Es dia des be 09

Es dia en que oficialment comencen ses festes cal matinar per poder veure arribar sa comitiva a sa casa senyorial de can Sintas Zaforteza i minuts més tard, es primer toc. Aquests moments d’espera es fan inacabables, sa gent està nerviosa, murmulla, canta, bota i mira es rellotge i poc a poc, es va encaixant en aquest carreró tant estret que ens ha tocat aquest bienni.

Record que es bienni en què es seu germà, Simón, va presidir ses festes de Sant Joan, es carrer estava buit es primer any i més animat es segon. Enguany. ha estat a rebossar els dos anys i es passadís que s’ha format no ha estat suficient, segons el meu punt de vista, però d’això en xerraré un altre dia.

Molts d’anys es fabioler es posava ran de sa finestra i així sa gent des carrer ho podia mig entreveure. Aquests dos anys no hem vist res i només ens hem hagut de conformar en sentir es primer toc. Bono, es qui ho han vist per sa tv potser as final han estat es privilegiats, quina ironia no?

Fixa’t que quan de sobte comença a xerrar es fabioler no te dones compte i sents es primer pom, llavors… s’eufòria col·lectiva, un moment bestial!!!

He aprofitat es carrer major des Born, camí cap a cal Bisbe, per tocar per primera vegada es Be i això no s’oblida. I precisament sa visita de cal Bisbe enguany ha estat sorprenent. Per motius de seguretat no s’ha permès que sa gent es posi a s’escala i sa foto de sa comitiva pujant i baixant ha estat preciosa i per això as final he comprat una foto d’aquest moment.

Més tard sa bojeria desenfrenada… una serp multicolor ha seguit fins ben entrat es migdia sa comitiva des be pes carrerons més estrets de Ciutadella, cosa que fa gairebé impossible aconseguir ses meves instantànees.

Sa millor hora per fer fotos, és precisament quan ses condicions de llum són pitjors… as migdia… quan hi ha menys gent. Després d’un descans de sa comitiva a cas caixer pagès des migjorn he pogut aconseguir quatre fotos guapes i també de sa gent que els acompanyava.

As fosquet… com tots voltros a tirar quatre avellanes… comprar quatre coques i sentir es primer jaleo de ses festes, tot un luxe!

Es veu es sent Sant Joan està present!