Vacances

Aquest blog estarà de vacances

fins es mes de setembre octubre de 2009

——-

Que passeu un bon estiu!

T’he vist: Es dia des Be 09 (I)

Unes altres festes per recordar 09: dissabte fins es caragol des born

Després de s’explosivitat des primer toc de fabiol, toca anar a dinar amb es temps contat perquè a les tres en punto es fabioler anirà cercar es caixer fadrí. Enguany vaig fer una mica més de via i vaig poder veure com sortia es caixer fadrí i es casat, ets altres no. Ses seves sortides van ser polides i s’esforç d’anar d’aquí a allà s’ho va meréixer. Més tard ens vam trobar amb ets amics a sa plaça d’Artrutx per fer es replec i preparar es caragol des Born. Es replecs són un bon moment per anar amb es fillets i tocar un cavall i un altre i un altre i un altre….

Prop de les sis des capvespre es Born i tots els carrerons del voltant s’emplenen de gent que espera amb ansietat es plat fort des dissabte de Sant Joan. Sa sortida des caixer Senyor l’he poguda veure beníssim de ca meva i es cavalls han passat més d’una vegada per aquests carrerrons. A les sis en punt, es cavalls entren as Born, es cavallers més vells comencen a fer una mica de puesto, enguany se n’afegeix un de no tant vell i d’una ronssada me fa caure enterra, des de la meva posició només veia ses seves potes anar d’amunt a avall… però m’he incorporat sense que sa situació hagi anat a més. M’he fixat que en aquest acte sa gent estava molt consenciada i preparava un senyor passadís per s’entrada des Caixer Senyor i sa Capellana. Per un moment he pensat que potser no calia que es cavallers fessin puesto un cop sa gent estava predisposada a fer passadís però llavors m’he contestat a jo mateix dient que això forma part de sa festa i aquests cavallers sempre ho havíen fet així. S’entrada des Caixer Senyor és d’aquelles que et queden amb molt bon gust de boca i s’esvalot continua durant tot es caragol. Un cop acaba es caragol sa gent acompanya sa qualcada per anar a Sant Joan de Missa.

I ja duen sa bandera (sa nova junta)

No és en Sisco, és en Florenci

Qui pot ser sa Capellana segons en Bep Padet

Es llibre vermell den Bep Padet, Protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella xerra de sa figura de sa capellana d’una manera breu. En el capítol I es fa una descripció de qui forma la junta de caixers i es descriu les condicions que han de complir cada membre d’aquesta junta. Pel que fa a sa capellana en Bep Padet ho escriu així:

(…) Una vegada desaparescuda la dita Comunitat (1) – cap allà l’any 1952-, s’establí, com a condició primordial, que fos natural de Ciutadella o, si més no, que tengués la seva residència en aquesta població. (…)

Llavors explica breument quines són les seves funcions, que tots vosaltres segur que coneixeu i capítols més endavant fa una descripció de la indumentària que han de portar cavall i caixer.

As caixer Senyor del nou bienni que ha estat elegit per la Junta de caixers Senyors, li correspon nomenar a excepció des Caixer Capellà les persones que han de formar la Junta de Caixers. Correspon a sa Batlessa demanar as Rector de la Catedral qui serà el sacerdot que ha de fer de capellana. I és aquest qui nomena oficialment a sa Capellana d’acord amb els protocols.

Aquests dies per sa premsa hem vist que ara no es xerra de haver nascut o de residir sinó d’una vinculació… sa festa evoluciona! Actualitzat: As final però es candidat ha estat elegit d’acord amb els protocols den Bep Padet

(1) Comunitat de Beneficiats de la Parròquia del Roser de la Catedral

Ja tenim tots es noms, demà es confirmarà

T’he vist: Sa Vetlla des Be 09 II

Es germans Martí enmig de sa meva dona. En Bosco ha estat capellana i es seu germà ha estat criat.

Una altra entrevista as caixer senyor 10-11

Unes altres festes per recordar: Es dissabte de Sant Joan matí

No… no hi vaig anar a veure ballar es sol… deixe-m’ho pels “altres”. De julivert, no m’en fa falta i de gins amb llimonada en dejuni tampoc. Aquest matí és un matí de recados, un matí de comprobacions un matí de reposicions… tot ha d’estar a punt per aquests dos llargs i intensos dies festius. Quan ho tens tot a punt… treus sa cocarossa… agafes una cervesseta i veus anar i venir sa gent, una cosa simple però ressultona. Es vaivé de sa gent i sa renou s’incrementa exponencialment quant t’acostes a les 14h… ara és hora de llevar sa cadira, pendre posicions i esperar es moment. Des des meu terrat privilegiat ho veus tot en perspectiva, però d’una manera totalment integrada a sa festa… hi ets però no hi ets!

Sa gernació des dissabte dematí supera àmpliament sa des dia des be. Hi ha sa policia però només informa a ses persones menys “capaces” d’estar dins des barullo. L’any passat sa policia va estar més activa i va fer com una mena de tap que puc afirmar que va mig funcionar. S’encaix de sa gent era màxim fins as punt que vàries al·lotes van haver de ser evacuades via aèria! Què no ho véieu al·lotes? S’ensumava una sortida complicada de sa somera i així va ser. Es santjoanisme des ciutadellencs juntament amb es carreró estret i la manca d’actuació municipal van ser es culpables de sa sortida patètica des fabioler. De tanta gent que hi havia es fabioler no podia pujar dalt sa somera… és normal? Ses llibertats individuals no poden estar per sobre de s’interès comú… s’interès de que sa somera sorti així com cal de cas caixer senyor sense llenegades ni estropades, si no és així podem donar per acabada sa festa. És cert que hi han actes que s’autoregulen autòmaticament i no cal cap actuació (municipal), per exemple quan van a deixar es caixer senyor… no hi ha problemes, més aviat… es cavallers s’estimen més un carreró estret perquè així trobaran menys gent. Però hi han altres actes com els primers tocs de fabiol que sa cosa va de malament en pitjor i… ningú diu res ni fa res… s’espera que hi hagi aquesta autoregulació i això en els darrers anys no hi ha estat, més aviat ha degenerat.

Ets amics de Sant Joan en es fons van sortir per això… es van crear per transmetre una mica de seny a sa gent. De fet ja conec a molta gent que passa d’anar as primet toc des 23 i es motius són suficientment clars. Ja és hora d’actuar! Això de voluntaris per aquests casos no crec que sigui sa solució, més aviat ho empitjora: es voluntaris no hi caben entre sa resta de gent que també hi vol ser ( afegim més llenya as foc). Les solucions en carrerons estrets només passen per tancar es carrer en una hora prudent, limitant es número de persones, no hi ha més solució.

Carta oberta des Caixer Senyor 08-09

Es Misto den David Marquès

T’he vist: Sa vetlla des Be 09

Avui estrenam una nova secció on es protagonistes sou voltros. Són instantànees de sanjoaners que he anat replegant aquestes festes, no sols de cavalls viuen sa gent!

Aquí veis un grup d’amics just as costat de sa cotxeria des Be, Quina bulla!

S’anècdota de sa bandera

Unes altres festes per recordar: Es festers 09

Lo millor d’aquest dia és s’ambient d’alegria que es respira as carrer. Aquest ambient és calentat amb fogueres i cançons. Cada any, precisament, ses cançons des Fru-Frus són ses més esperades . A part de ses típiques cançons menorquines, es Fru-Frus canten una cançó picant per fer una mica de conya, que per ses fests sempre va bé!

Un amic meu, que no l’he sentit cantar mai… es va atrevir a cantar un parell de cançons… potser que fos degut as gin amb llimonada aromatitzat amb fulles de menta.

Sa bulla que es fa as costat de sa foguera també mereix menció espcial. Es vaivé de sa flama durant sa seva combustió deixa encantats a sa gent en una de les nits més curtes de l’any. Aquest fet ancestral és un motiu més que suficient perquè sa gent passetgi de foguera a foguera.