Segons es llibre den Josep Pons Lluch, al deixar-se sentir la primera campanada de les nou, en el rellotge de la catedral, a la sala principal del palau del Caixer senyor el noble entrega oficialment al Caixer Fadrí, la bandera dela festa, recomanant-li que tengui especial esment que sigui sempre honorada.
En el precís moment en què el Caixer fadrí accepta la bandera, el fabioler (autoritzat pel Caixer senyor) deixa sentir oficialment, per primera vegada, el so del tambor i del fabiol.
La comitiva del be, abans de sortir del palau del noble, és obsequiada amb un refresc que es compon d’una dolça, aigua fresca i dolços fins.
Mentres el Caixer Casat i el Caixer Pagès que no ha regalat el be, agafen les safates, que es tenen ja preparades, per fer la capta.
Com a senyal que ha arribat l’hora de posar-se en marxa la comitiva, el Caixer Senyor deposita a les sefates la seva contribució econòmica.
